Ens ha arribat aquest text que demanen que publiquem, adreçat a les diputades i diputats del Parlament de Catalunya

A L’ATENCIÓ DELS SENYORS DIPUTATS I DIPUTADES DEL PARLAMENT DE CATALUNYA @parlamentcat :

«ALGUNA COSA PASSA A L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI EL TIL·LER, DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS»

Com a conseqüència del desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i el Decret de Plantilles i Direccions l’eniquidora i dinàmica tradició de la pedagogia catalana està caient -com en grises èpoques pretèrites- en un pou sense fons d’empobriment humà i democràtic, on els alumnes són considerats com a «clients» i els Directius són Gerents d’un «producte / projecte» que s’ha de vendre a les innocents famílies: Un potencial gran futur tecno-laboral.

Aquest desori el paga en primer terme el professorat humanista, sistemàticament discriminat per la seva defensa activa de la pedagogia des d’una mirada transformadora que considera el jovent com a subjetcte actiu en la construcció de la societat futura. En segon terme la trencadissa la paga el propi jovent, a qui es pretén configurar com un ens críticament pla però que s’autoreguli en l’obediència i sigui executiu i eficient en el futur laboral.

Un exemple significatiu, però no únic, de tot plegat s’està produint aquests temps a l’Institut d’Educació secundària el Til·ler, de Les Franqueses del vallès.

Antany va ser un centre referent en el foment de l’educació en valors als alumnes perquè abordessin la convivència social des de la mirada assertiva, democràtica i igualitària.

Com canvien els temps!

En l’actualitat és un institut gris en valors humans conduït des de la Direcció de manera gens democràtica en la proposta i desenvolupament dels seu projecte i amb l’ambició de vendre paper de celofan com a embolicall per col·locar el «seu producte» als potencials nous «clients» procedents de les escoles d’educació primària.

Alguns exemples de la realitat en calaixó taxonòmic:

  • La nova direcció diu a l’anterior director que marxi del centre perquè «li fa ombra» pel seu projecte personal.

  • La nova direcció es tanca en un despatx i «escruta» el resultat de les eleccions al Consell Escolar des del sector del professorat. Tot i haver estat denunciat el fet a la Inspecció, la votació no s’ha tornat a realitzar i el Consell Escolar continua democràticament «adulterat».

  • Membres de l’equip directiu que fugen per potes o són destituïts a final de curs.

  • Habitual selecció de professorat «a dit» seguint la normativa que permet la LEC.

  • Exigència burocràtica desmesurada al professorat, que minva les seves energies per preparar les classes i atendre els joves redundant negativament en la qualitat de l’atenció oferta.

  • Manca d’organització i de comunicació amb el personal docent. Organització d’una festa per la castanyada sense comunicar-ho a la majoria del professorat, que se n’assabent casualment… etc. Un exemple recurrent.

  • Realització d’intervencions sense informar ni consultar els docents afectats corresponents ni a l’AMPA.

  • Menyspreu implícit per desinformació a l’AMPA.

  • Imposició, des de la posició de jerarquia, de càrregues de treball extres sense la consulta i consens del professorat.

  • Establiment de «recomanacions» públiques per desincentivar el lliure desenvolupament de les llibertats civils i sindicals del professorat al centre educatiu.

  • «Tancades al despatx» amb presa de declaració al professorat interí que manifesta discrepàncies.

  • Persecució implícita del professorat considerat «dissident» mitjançant advertiments per faltes lleus.

  • Ambient enrarit de silenci i de desconfiança entre el professorat i la resta de personal. Descontentament general a la feina, molt contraproduent en el context educatiu.

  • Menysteniment implícit del professorat que «no és de la corda» de la nova direcció, amb la conseqüent erosió de l’autoestima del mateix per frustració professional.

  • La Coordinació de Riscos laborals ha de realitzar una enquesta GARANTINT L’ANONIMAT dels docents perquè aquests s’atrevixin a opinar, ja que als claustres la majoria calla per por. El resultat de la mateixa és que el 87,5% del professorat manifesta tenir sobrecàrrega laboral amb afectacions com ansietat, dificultats per dormir, conciliar amb la vida familiar, baixa autoestima, irritabilitat. El resultat és presentat a la corresponent Inspecció dels Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental. La direcció manifesta que «no se’l creu». Res no canvia.

  • Un percentatge gens menyspreable del professorat i personal assistint a treballar amb símptomes d’estrés i ansietat. Alguns altres ja han causat baixa per les mateixes motivacions.

Un institut públic de referència a la comarca del Vallès Oriental per la seva implementació de valors personals, de convivènciai democràtics esmicolat per l’ego i autorealització personalista d’uns pocs individus als quals l’errada històrica de les LEC-LOMCE i els Decrets de Plantilles i Direccions derivats han donat ales.

Senyors i senyores Diputats del Parlament de Catalunya @parlamentcat, fins quan no comprendreu que la substitució de l’esperit de llibertat il·lustrada que ha caracteritzat l’educació pública catalana per un negoci i projecte privat d’alguns ambiciosos i corporacions és sinònim d’anar en contra del propi poble de catalunya? Potser quan ho feu serà tard.

Cordialment,