Ens ha arribat aquest comunicat de vàries escoles públiques del Garraf que denuncien el tancament de línies de P3. El reproduïm:

El proper 23 de març comença la preinscripció i, com ja és tradicional, aquesta ve animada per l’anunci per part del Departament d’Educació de tancament de línies de P3, abans de que comenci aquesta preinscripció, a l’escola pública.

El Garraf no s’escapa d’aquesta tradició esdevinguda els últims anys i, pel proper curs, l’espasa de Damocles procedent del Departament d’Educació amenaça amb caure sobre l’Escola Canigó i l’Escola Ìtaca de Vilanova, l’Escola Maria Ossó de Sitges i l’Escola Les Roquetes i l’Escola Els Costerets de Sant Pere de Ribes. Val a dir que no és el primer cop que algunes d’aquestes escoles es veuen afectades per un tancament de línies.

El motiu donat pels qui s’encarreguen d’aquestes qüestions és demogràfic. És veritat que, els últims anys, ha baixat la natalitat, les conseqüències de la qual l’administració ha fet recaure de manera gairebé exclusiva a l’escola pública, però es podria haver optat per baixar la quantitat d’alumnes per classe i assolir unes proporcions raonables a les aules. En comptes d’això, el Departament d’Educació ha triat aquest únic argument que el que fa és devaluar el projecte educatiu de les escoles afectades, projectes que, recordem, s’ha de tirar endavant amb una manca de recursos que ens hauria d’indignar tant o més que el fet que ens ocupa ara mateix. Suposem que totes hem vist el vídeo realitzat per les direccions de les escoles públiques i les Afes de la ciutat denunciant la infradotació dels centres.

La pèrdua d’una línia de P3 a cinc escoles públiques de la comarca del Garraf suposa que el proper curs s’oferiran 125 places públiques menys a la comarca. Si tenim en compte que, en els últims anys, la demanda d’escola pública ha augmentat, tot i els atacs a que ha estat sotmesa per qui suposadament hauria de garantir la seva existència, pot donar-se el cas que, en un futur molt proper, hi hagi famílies que no puguin optar per l’ensenyament públic.

Un altre fet que no podem obviar és que anunciar la pèrdua de línies de P3 abans de que comencin les preinscripcions, implica una estigmatització de les escoles afectades, afecta de manera definitiva al projecte educatiu de les docents i confirma l’estratègia segregadora d’aquest procés. Sembla que la intenció sigui anar reduint una sèrie de centres públics a un àmbit merament assistencial.

El pressupost per l’any 2020 destinat a educació se’ns ha venut com el que revertirà les retallades i començarà a atendre el compromís amb l’educació inclusiva. No ho veiem per enlloc perquè, segons l’anàlisi que ha fet Fapac, resulta que aquest meravellós pressupost redueix la despesa per alumne en l’escola pública, no té en compte l’increment d’alumnat dels últims cursos, aquesta matrícula viva que en la seva immensa majoria assumeix l’ensenyament públic donant-se el cas que a primària s’han de recuperar línies per poder encabir aquest alumnat.

El pressupost per l’any 2020 també incrementa la despesa en concerts educatius que, segons el projecte de decret pel qual es regulen el concerts educatius, es podran renovar de forma automàtica sempre que compleixin el requisit previ de necessitats d’escolarització. A banda de que sembla que això el que farà és agreujar la segregació escolar, no hi ha necessitats d’escolarització a les escoles públiques?

El projecte educatiu, manca absoluta de respecte per les docents, no interessa; la inclusió, tenim un decret absolutament cosmètic, no interessa; la lluita contra la segregació, encapçalada per l’escola pública, no interessa; l’opinió de les famílies, qui són aquestes?, no interessa. No arribes a 50 adjudicacions? Estàs fora.

La famosa reversió de les retallades que, més que econòmiques, eren, són i, si no continuem lluitant, seran de drets socials, aquesta reversió que s’anuncia com la llum al final del túnel, pel que respecta a l’escola pública a la nostra comarca, no és la de la sortida del túnel, és la del tren del neoliberalisme que s’emportarà pel davant els centres públics.

Com a conclusió final només ens queda dir que el problema de l’escola pública, no és demogràfic, és polític, o interessa l’escola pública o no interessa, i totes tenim clar a qui no interessa.

I, per últim, recordem: tancar línies a l’escola pública no és la solució, tancar línies a l’escola pública és el problema.