Qualsevol cobrament destinat a la marxa diària de les classes no és legal. Però tot i que tothom ja paga els seus impostos per sostenir l’escola pública, s’ha normalitzat el “copagament” als centres públics de Catalunya. Moltes famílies fan l’esforç pensant que així contribueixen en una millor de l’educació dels seus fills, però les quotes són un instrument més de segregació.

Amb l’inici del curs escolar, les famílies reben una nota dels centres en què s’indica que hauran d’abonar pel seu fill una quota per a pagar tot el material escolar que es dóna als nens i les nenes a l’aula i les sortides que es realitzen al llarg de tot el curs.

Quan només haurien d’estar permesos els cobraments per fer les activitats fora de l’horari lectiu o els serveis escolar que han de ser amb voluntarietat per a les famílies. Si aquest cobrament està associat al funcionament diari de les classes en l’ensenyament públic obligatori “no és legal”, clarament contravé la constitució, la LOMCE que protegeix la gratuïtat de les escoles públiques en l’article 88.1 «para garantizar la posibilidad de escolarizar a todos los alumnos sin discriminación por motivos socioeconómicos, en ningún caso podrán los centros públicos o privados concertados percibir canentidades de las familias por recibir las enseñanzas de carácter gratuito», així com la LEC que en l’Article 5 estableix quins són els «ensenyaments obligatoris i ensenyaments declarats gratuïts» i en l’Article 197 exposa «per donar compliment al principi de suficiència i estabilitat pressupostària, la Generalitat ha de dotar el sistema educatiu dels recursos econòmics necessaris per a garantir la suficiència econòmica derivada de la gratuïtat dels ensenyaments a què fa referència l’article 5.2» que són els compresos en l’educació bàsica.

Prenem com a exemple l’escola pública Auró (fins el curs passat «President Salvans») de Terrassa, on un pare va denunciar a la Inspecció Educativa el maig del 2019 que les quotes opaques que diuen que són de material escolar són il·legals, per obligar a pagar una tarifa plana amb tota mena de conceptes voluntaris afegint un sobrecost ocult per cobrir l’infrafinançament públic de l’escola. El pare no es negava a pagar les sortides, i la Inspecció Educativa va donar la raó a les famílies. A més, amparat per la Llei de Transparència, ha volgut conèixer a què es destinaven els ingressos derivats de la quota il·legal constatant que s’està dedicant a despeses de l’escola.

La direcció del centre de l’Auró finalment aquest setembre del 2019 ha entregat la llista de material que han de comprar les famílies que no estiguin d’acord en pagar la quota il·legal evidenciant així que una part dels recursos de les quotes són destinats al funcionament ordinari: paquests de gomets, pots de temperes, caixes de grapes, paquets de 200 fulls, confeti, serpentines, farina, llegums o pasta, cartulines, “blue tack”, plastelina, cera, fundes per plastificar, etc.

Els equips directius, de manera còmplice amb aquesta enganyifa dels «cobraments il·legals», abusen de les famílies i els hi fan xantatge amb que és «una forma d’estalvi». Això sí, tot i que les famílies no s’oposen a comprar els llibres de text i el material escolar individual que els hi pertoqui comprar pels seus fills, com les quotes a més d’opaques i il·legals són indivisibles, les circulars arriben a advertir que qui no paga no rep cap material.

Les famílies creiem, en canvi, que aquestes direccions servils no estan exigint adequadament al Departament d’Educació els fons que els pertoquen i per tant, estan contribuint a la normalització d’aquest cobraments il·legals. Volem recordar al conseller Josep Bargalló les seves parules en una entrevista a Europa Press, el desembre del 2018.

A partir del curs vinent, va dir, el Deparment d’Educació de la Generalitat actuaria contra les escoles públiques i concertades que fessin «cobraments il·legals» per escolarització bàsica, el conseller va fer una crida a seguir la normativa i l’aplicació de la Llei de Transparència «perquè els centres es vegin obligats a explicar públicament quines són les quotes que cobren i quins en són els conceptes».

També, el conseller d’educació Josep Bargalló va dir que «“a partir d’aquí, haurem d’actuar davant de centres públics o privats que efectuïn cobrament per elements d’escolarització pura i dura” ja que la normativa en vigor no contempla repercutir en els alumnes aquestes despeses per fotocòpies ni per material ordinari. Despeses que s’han de cobrir amb el pressupost de funcionament que el Departament paga a totes les escoles» (font: La Generalitat perseguirà les escoles que cobrin quotes il·legals el curs que ve).

Elisabet Bermejo, del sindicat docent COS-Educació Twitter: @COSEducacio